Fort Bourtange

Infotaula d'edificiFort Bourtange
Nom en la llengua original	(nl) Fort Vesting Bourtange
Dades
Tipus	Fortalesa i atracció turística
Part de	Bourtange
Primera menció escrita	1593
Construcció	1593
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Bourtange (Països Baixos)
	53° 00′ 22″ N, 7° 11′ 31″ E / 53.006°N,7.192°E
Activitat
Fundador	Guillem I d'Orange-Nassau
Gestor/operador	Bourtange Fortress Museum (en)
Lloc web	bourtange.nl

Fort Bourtange (en neerlandès: Vesting Bourtange) és una fortificació al poble de Bourtange, Groningen, Països Baixos. Va ser construït sota les ordres de Guillem el Silent i acabat el 1593. El seu objectiu original era controlar l'única carretera entre Alemanya i la ciutat de Groningen, que estava controlada pels espanyols durant l'època de la Guerra dels Vuitanta Anys.

Després de viure la seva batalla final el 1672, el Fort va continuar servint a la xarxa defensiva de la frontera alemanya fins que finalment va ser abandonat el 1851 i convertit en poble. Fort Bourtange serveix actualment com a museu històric.

Història[modifica]

A l'inici de la Guerra dels Vuitanta Anys (1568–1648), els espanyols tenien el control de Groningen i el pas a Alemanya per una zona pantanosa. Guillem, l'instigador de la revolta holandesa, va considerar necessari prendre el control de l'enllaç entre Groningen i Alemanya. Va decidir fer construir una fortificació al pas de Bourtange. L'any 1593 es va acabar un fort, amb una xarxa de canals i llacs que s'utilitzaven com a fossats. Poc després de la seva construcció, les forces espanyoles de Groningen el van assetjar, tot i que l'atac va acabar amb un fracàs.^[1]

Fort Bourtange es va enfrontar a un altre setge el 1672 contra les forces invasores del príncep-bisbe de Münster, aliat alemany de França a la guerra Francoholandesa. Després de capturar 18 ciutats i pobles del nord dels Països Baixos, van exigir la rendició del Fort. El governador del fort, el capità Protts, es va negar, i els Münster van respondre amb un assalt frontal. Gràcies als aiguamolls dels voltants i a les fortificacions provades en el temps, l'exèrcit invasor va ser repel·lit amb èxit.^[2]

Després de la seva conversió en poble l'any 1851, les condicions de vida es van començar a deteriorar. Més de cent anys després, l'any 1960, el govern local va decidir aturar la decadència restaurant l'antic Fort al seu aspecte de 1740–50 i convertint-lo en un museu històric.